El Cementeri Parroquial, des de la seua creació es troba pròxim a la població en el camí vell de Laguart que es desvia des del ‘camí del Port’ a escassos cinquanta metres de la Creu.
De caràcter parroquial fins a l’actualitat, en el present mes de juliol a passat a ser ‘cementeri municipal’. Data de la primera meitat del segle XIX, ja que antany el costum era la d’enterrar als fidels dins de l’església parroquial en els ‘fosars’ disposats a aquest efecte, ja fora en els particulars que diferents famílies tenien als peus dels altars confiats al seu patronatge, ja fora en el ‘vallejar comú o dels ànimes’ que era on s’enterrava a la resta del veïnat sense sepultura pròpia. La remodelació del paviment del temple parroquial va posar al descobert la totalitat d’aquestes sepultures.
Va haver-hi, així mateix, un cementeri de moriscos, o ‘cristians nous’, que es trobava en ‘el rodat’ o corba de ‘la volta’, en els voltants de la ‘caseta de Angelet’, profusament documentat en les visites parroquials de temps del patriarca Sant Joan de Ribera, que disposaven que s’alçara tàpia i tancara amb clau per a evitar la celebració d’enterraments de ritu musulmà amb el seu ‘çalá’ i cerimonial, després d’haver sigut enterrats simuladament ‘en cristià’.
Molt cuidat i atés, com correspon a lloc tan entranyable i sagrat, és de gran senzillesa amb els seus nínxols familiars havent-hi solament dos enterraments de túmul i el que la nostra generació va conéixer del Dr. Llorca, hui desaparegut.
La tradició diu es troba enterrat en els seus escalons d’accés el bandit ‘Palloc’, mort a principis del segle XX, en els anys del sistema polític de la Restauració, al costat de la Font pel pinxo local ‘Fullana’.
