Situada en la falda de la muntanya del Cavall Verd, blanca entre verda pineda, presideix i protegeix, segons creença del devocionismo popular, el terme municipal de pedres i plagues. Allí es troba, en un retaule neogòtic d’un cert interés, la imatge del sant patró de Murla, acompanyada de les de Sant Roque i Sant Antoni ‘del porquet’. El seu origen, documentat des de fins del segle XVI, es remunta molt possiblement al XIV, quan els estralls comesos per la pesta van fer que es difonguera per tota la cristiandat la devoció a Sant Sebastià, protector contra tots aquests mals, molt comunmente en forma d’ermites situades en llocs elevats per a protecció de les poblacions de la vall.
La seua arquitectura és simple: volta de canó amb dos arcs fajones i contraforts exteriors adossats al mur. La restauració realitzada en els últims anys, va servir per a afegir-li una espadanya en el cim del imafronte on volteja una campana cedida per la parròquia dels Sants Joans de la ciutat de València. L’ermita té accés per a cotxes per camí veïnal. La població celebra la festivitat el 20 de gener amb romeria -antany formant gropes sobre muls- i hui amb missa, esmorzars campestres i festejos a l’esplanada al costat de l’ermita amb gran sabor popular.
