Americans
Pioners emigrants als EUA abans de la’crisi de l’any 29′. La foto està feta a Bridgeport, Conn, i en ella apareixen: (línia superior) Francisco ‘Vinater’, José María ‘Llana’, Toni Moncho, Joaquín Palacio, (línia intermèdia) XXXX, Joaquín de Teresa, Sebastià ‘Vinater’, (línia inferior) ‘Peña’, XXXX, XXXX i ‘el Bru’.
Podadors
Grup de podadors amb els seus útils de treball en l’anual emigració estacional a terres d’Algèria. Les joves realitzaven la mateixa emigració temporal a treballar en les riques ‘fermas’ franceses per a ‘fer-se l’aixovar’ i casar-se. La independència d’Algèria va acabar amb aquest corrent migratori que es va desviar als països de la Unió Europees, sobretot a França i Alemanya.
La ratera
‘La ratera’, en el centre de la plaça del poble, i la vaquilla ens situen en el festeig de ‘bous de carrer’ que se celebrava en la festivitat de San Miguel, al setembre. Casa Candela i les cases ‘del raconet’, a l’esquerra, així com els mossos corrent ens recorden els temps de ‘Laurencia està plorant…’, de l’agafada de Paco ‘el Doll’, de ‘el Puret fa la maneta i Cabellet el peuet i Amparito està mirant-els en els seus ullets blavets’.
Riu Rau
És una de les fotos més antigues d’un grup de gent de Murla en el Riu-Rau de Juanito Planes. S’identifica, entre altres, a l’amo de la casa amb la seua burrita i, al costat d’ell, a Consolació de Llauís, a l’oncle Santiago, tocant la guitarra i, després d’ell, a Salvaoret ‘del Notari’ amb el seu violí. Al costat d’ell ‘els senyoretes’ i l’oncle Constantino servint-se una copa.
Banda municipal
La Unió Musical Murlense en temps de la direcció de Pascual Pons.
Pasdoble Visca Murla
El pasdoble ‘Visca Murla’ va ser compost pel llavors director de la banda de música ‘Unió Musical Murlense’, el suecano Eusebio Segura. Es va publicar en uns quadernets de peces ballables titulats ‘Lliris i camelias’ dels quals conservem alguns originals. La mestra Amparo Navarro li va posar la lletra en els anys trenta del passat segle.
De paella
‘Anar de paella’ constitueix tot un ritual de preparació, diversió, companyonia i convivència al llarg del dia. En aquest cas, Juanito Planes, Miguelet de Toni Moncho, Juanito ‘Llana’, Joaquín, Fernando ‘la Ginera’, Juanito ‘Lelo’ i Pepe ‘La Ginera’ són els protagonistes, així com la ‘marraixa del vaig veure’ i el ‘picher’ d’aigua fresca per a ‘la Candela’ del primer terme.
xiquets
La visita pastoral de l’arquebisbe don José María García Lahiguera, en els anys seixanta del passat segle, va ser motiu per a aquesta foto en la qual apareixen tots els xiquets de les dues escoles, la de don Antonio i la de donya Matilde, que també apareixen a la foto. Al costat de l’arquebisbe podem veure a don Miguel, el capellà rector, i a Tonica Pepa Tona; i en els extrems, a Salvaoret de ‘Mandana’i Pepica la ‘Vinatera’.
joves
És una de les primeres fotos de joves de Murla. El negatiu, placa de cristall procedent d’una col·lecció que va prendre Salvaoret ‘del Notari’ sobre 1890, ens presenta d’esquerra a dreta a Paquita ‘Tassio’, Elisa, la tia Emilia, Laurencia, la tia Sofía i Antonieta; i, en un primer terme, Amparo ‘la Pura’ i Auroreta ‘Desideria’.
La plaça i el campanar
El campanar de Murla era d’estil neoclàssic. El projecte inicial va ser de l’arquitecte alacantí Martín de Martín, però no va agradar al poble per la seua reduïda altura i es va encarregar la direcció de l’obra al ‘frare Maseo Company’, mestre d’obres de l’orde franciscà que havia treballat en la Puríssima Xiqueta de Benissa i moltes altres esglésies de l’ordre. Van finalitzar les obres en 1909. La seua caiguda, l’1 de maig de 1990, s’explica per la feblesa de la base sobre la qual s’assentava, una de les dues torres del Castell de Pop. (Foto: Sr. Sala).
La plaça de Murla en els anys seixanta del passat segle. L’arbratge urbà, el ‘sis-cents’ de Mari Carmen ‘la Barbera’, el tauler d’anuncis del ‘Rajolat’ i el tauló de la cartelleria del Cinema Parroquial, així ens l’indiquen. (Passejant, Chelo, Paqui i Rosa Mari)
Divina Aurora
La processó de la Divina Aurora, en la nit del dia 5 d’agost, és una de les majors solemnitats de les Festes Patronals. La nova imatge de la Patrona, portada a coll de ‘el Bru Barber’, Fernando ‘Muchacho’, Crespo i Juan de Fernandet, en la part davantera de les andes, va ser costejada majoritàriament pels murleros residents als EUA i vi a substituir la imatge de l’Aurora ‘Alcoiana’ que després de la guerra va ser donada per una tia de Remedios ‘la Alcoiana’. La primera imatge de l’Aurora, obra de l’escultor Esteve, de 1857, va ser cremada en els anys de la guerra civil.
A la foto podem veure el trasllat de la imatge de la Patrona des del seu cambril, en l’ermita de ‘La Sang’, fins al temple parroquial per a la celebració de la santa missa en el matí del 5 d’agost, festa de la Divina Aurora.
Padre Vives
Trasllat de les restes del qual fóra pare provincial de l’orde franciscà, ‘mossén Miquel’, Fr.Miguel Sirera Pastor, O.F.M., des del cementeri parroquial de Pego a l’església del poble, amb assistència d’una multitud que li professava gran devoció per la seua santedat. Va ser el gran reformador de la pietat franciscana a principis del segle XX.
Trinquet de la Canyera
El ‘Trinquet de la Canyera’ es trobava en la part posterior del seu bar, situat al carrer de San José. Era un ‘trinquet de pilota grossa’, on es jugava amb pilotes fabricades a mà, com ‘els galochetes de Monóver’. Hi havia altres dos trinquets a casa Tonet de Canera i a casa de Tonet del Reixo. A la foto, dels Germans Galiana, de Callosa: Leocadio ‘Cabell’, Fernando, Fernandet de Candelaria; al fons, Teodoret, Paco ‘Marí’ i altres espectadors.
